31/8/08

Els reis de l'estiu


Aprofito aquestes línies per reivindicar la figura de dos dels grans mites de la cançó espanyola. Em refereixo a King Africa i a Georgie Dann, de qui gairebé no s'han tingut notícies aquest estiu.

I no serà per falta d'activitat, perquè feina n'han tingut, i força. En el cas del genial i voluminós ARTISTA (amb majúscules) argentí, fins i tot, amb un nou single al mercat, un tema titulat 'Chispum' -boníssim, a sota he posat el vídeo-, editat al recopilatori 'Caribe 2008' i que, misteriosament, gairebé no ha tingut ressò ni a les ràdios ni a les festes majors.

I què és una festa major sense King Africa?. Doncs com un cafè amb llet sense llet, o directament, sense cafè. Una estafa. En alguns llocs, com a la localitat cordovesa de Rute, han tingut més sort, i l'han pogut veure en viu. Així ho explicaven en una emissora local:

"No se sabe si fue por morbo o curiosidad; porque a esas horas no había más ofertas a las que acudir, salvo los chiringuitos (o el botellón); o simplemente que los gustos musicales de la gente de Rute son insondables, como los caminos del señor. El caso es que el voluminoso cantante hizo honor a su nombre artístico y se convirtió en “el rey” de la feria.

Més afortunats encara han sigut els ciutadans de Cantàbria on, a més de King Africa, aquest mateix agost també ha actuat el veterà Georgie Dann. Un home que, entre d'altres coses, ha deixat per a la posteritat versos com aquests, extrets de la seva cançó 'La barbacoa':

Este domingo con todos los amigos
nos vamos para el campo a comer la barbacoa.
Y nos reunimos con un montón de gente
hacemos nuestro ambiente y una linda barbacoa.

Nos llevamos muchas cosas,
las bebidas, las gaseosas.

La salsita, las costillas,
buena carne en la parrilla
el carbón y el chuletón.

La barbacoa, la barbacoa.
Como me gusta la "Barbekiú".
La barbacoa, la barbacoa.
Como me gusta la "Barbekiú".

Qué ricos los chorizos parrilleros.
LOS CHORIZOS PARRILEROS.
Qué ricas las salchichas a la brasa.
LAS SALCHICHAS A LA BRASA.
Qué buenas las chuletas de cordero.
LAS CHULETAS DE CORDERO.
Qué bueno es este vino de garrafa.
ESTE VINO DE GARRAFA.

En definitiva, amb lletres i cançons com aquestes, algú té dubtes sobre qui són els reis de l'estiu?. Georgie Dann i King Africa forever!. I Chispum. Yo no bailo 'reggaetón'.

7/8/08

Wall-e, una altra obra mestra de Pixar


'Wall-e, batallón de limpieza' és una d'aquelles pel.lícules per treure's el barret i aplaudir amb les orelles. 98 minuts d'animació digital plens fantasia i màgia, al final dels quals un surt del cine com s'ha de sortir del cine: feliç com un anís.

Wall-e és un robot que viu sol a la Terra, complint la missió per la qual ha sigut programat: netejar un planeta devorat per les escombraries. La seva rutina es trencarà quan coneix l'Eva, una màquina que arriba per investigar si hi ha indicis de vida orgànica, i de la qual s'enamora. Amb ella viatjarà a l'espai, on els humans porten 700 exiliats dins una nau, a l'espera de que algun dia es donin les condicions necessàries per tornar a casa.

La pel.lícula està a l'alçada -i fins i tot supera- l'excel.lent nivell d'altres títols anteriors de Disney-Pixar, com ara 'Ratatouille' o 'Toy Story'. Des del punt de vista gràfic és perfecta. Però, a més, conté una singularitat: durant tres quarts d'hora, l'únic protagonista és Wall-e, que no parla (tot el que arriba a fer és tararejar alguna melodia davant la televisió, en una de les escenes més hilarants del film). La manca de diàlegs la supleix la seva expressivitat i, com passa en el cinema mut, la successió de gags és contínua.

'Wall-e', a més de divertir, conté un cert rerafons crític. El poc respecte vers el medi ambient ha portat els humans del film a 'matar' el seu propi planeta, i un cop a l'espai, i moltes generacions després, la seva actitud no ha canviat gaire. Permanentment connectats als ordinadors, i incapaços de caminar i de comunicar-se entre ells mateixos, la seva principal ocupació continua sent consumir sense mesura. Però que ningú es preocupi: com a bona pel.lícula de Disney, tot acaba tenint un final feliç...

En definitiva, qui vulgui passar una bona estona, que no se la perdi. Tant de bo la propera, 'Up', que sortirà el 2009, continuï mantenint el llistó tan alt.

6/8/08

Carreres d'insectes

Curt d'animació de la sèrie francesa 'Minúsculs'. Al Youtube n'hi ha una pila. Són divertits i estan molt ben fets.

30/7/08

Aqüeducte i spaghettis

Un dels millors gags de Faemino y Cansado. Sensacionals!

29/7/08

Els espàrrecs de Mart

Estrenaré aquest blog amb una de les notícies que més m'han impactat en els últims mesos. A Mart es donen les condicions mínimes per poder conrear espàrrecs. Així ho explicava el 28 de juny 'El Periódico de Catalunya':

"Espárragos en Marte. Con esta noticia se han despachado los científicos que estudian la información aportada por la sonda Phoenix desde el planeta rojo. Plante una raíz de esta planta herbácea en una maceta llena de tierra marciana y la verdura crecerá sana y feliz. El experimento realizado con la sonda demostró que la tierra del norte es más alcalina de lo que pensaban y está llena de los nutrientes minerales que la planta necesitaría para crecer".

Doncs res, a plantar espàrrecs a Mart. Qui tingui un ovni o similar, que vagi preparant l'escafandra per pujar-hi unes quantes llavors i, au, a treballar la terra. Només dos petits problemes: un, el preu de la benzina. Anar i tornar pot sortir per un ull de la cara. I dos: caldria carregar unes quantes garrafes d'aigua per regar, ja que a Mart no n'hi ha. No sembla un negoci aconsellable, certament.